Només que hagin passat 3 mesos des de la boda (o menys, si hi ha un risc per a tu o els teus fills). No cal que aleguis cap motiu ni que l'altre cònjuge estigui d'acord.

En el de mutuo acord es pacten totes les mesures en un conveni regulador, i és més ràpid, més barat i menys traumàtic. En el litigi no hi ha acord i el jutge decideix després d’un judici. Sempre intentem primer arribar a un acord, i molts litis acaben convertint-se en un acord mutu.

Per acord mutu, la norma és entre un i tres mesos. Els litígics, segons el jutjat, poden superar l'any. Si necessites que es fixin la custòdia o la pensió fins aleshores, sol·licitem mesures provisionals.

Sí, si és per acord mutu i no teniu fills menors emancipats ni fills majors amb mesures de suport. També cal advocat. Sol ser la via més ràpida.

És un document obligatori a Catalunya quan hi ha fills. Detalla com exerciteu la responsabilitat parental: on viuen els fills, com es reparteixen les estades, les vacances, l’escola, la salut, les activitats i com us comuniqueu. El redactem pensant en la vida real de la vostra família.

A Catalunya la llei parteix de la corresponsabilitat de tots dos progenitors, i la custòdia compartida és freqüent. No obstant això, el jutge decideix sempre d’acord amb l’interès del menor: el temps que cadascun ha dedicat fins ara, els horaris, la distància entre els domicilis i l’opinió dels fills. Et ajudem a preparar la teva proposta.

Els fills, amb prou maduresa, i sempre a partir dels 12 anys, tenen dret a ser escoltats. La seva opinió es té en compte, però no és l'única que decideix.

Segons les necessitats dels fills i els ingressos de cada progenitor. Inclou la manutenció, l’habitatge, la roba, l’educació i la salut. Els despeses extraordinàries (ortodòncia, ulleres, activitats especials) solen pagar-se al 50% o % en proporció als ingressos. La pensió no acaba automàticament als 18 anys si el fill encara no és independent.

L'ús de l'habitatge se li atribueix preferentment a qui té la custòdia dels fills. En la custòdia compartida, o si no hi ha fills, es valora qui ho necessita més. L'ús pot ser temporal i no canvia la propietat.

A Catalunya, tret d'un pacte, el règim és la separació de béns: cadascú conserva el seu propi patrimoni i els béns comuns es divideixen. Si un dels dos s'ha dedicat més a la casa o a treballar sense sou en el negoci de l'altre, pot tenir dret a una compensació econòmica per treball. Si us casareu en un altre lloc, pot aplicar-se el règim de béns comuns.

Si el divorci empitjora la situació econòmica que tenia durant el matrimoni, podeu tenir dret a una prestació compensatòria, que sol ser temporal. Es valoren la durada del matrimoni, l'edat, la salut, la dedicació a la família i les perspectives laborals.

No sense el consentiment de l'altre progenitor o una autorització judicial, perquè canviar la residència dels fills és una decisió que correspon a tots dos. Si no hi ha acord, la plantegem davant del jutge.

Sol·licitem l'execució de la sentència per cobrar el que correspon, amb el bloqueig de la nòmina o els comptes si cal. No pagar durant dos mesos seguits o quatre alterns també pot ser un delicte d'abandó familiar.

Sí, si el canvi és important i durador: pèrdua d'ocupació, canvi de domicili, noves necessitats dels fills o canvi en la convivència. Es fa mitjançant un procediment de modificació de mesures, de mutu acord o contenciós.

Si éreu parella estable segons el dret català (dos anys de convivència, un fill en comú o escritura pública), s'apliquen mesures molt similars al divorci: custòdia, aliments, ús de la vivenda i, en el seu cas, compensació econòmica o pensió. Hi ha terminis curts per reclamar algunes compensacions, així que consulteu-nos aviat.

És la declaració d’un tribunal de l’Església que el matrimoni religiós mai va ser vàlid, perquè en el seu origen hi va haver un defecte. No és un «divorci catòlic»: el matrimoni no es dissoldrà, es declara que no va existir. Permet tornar a casar-se per l’Església.

Les més habituals afecten el consentiment: la falta d'edat o de capacitat psicològica per assumir les obligacions del matrimoni, un error sobre la persona o les seves qualitats, el frau, el temor o la pressió, o haver exclòs els fills, la fidelitat o la indissolubilitat. També hi ha impediments i defectes de forma. Estudiem la teva història per valorar si hi ha causa.

Des de la reforma de 2015 n'hi ha prou amb una única sentència favorable. El procés ordinari sol durar al voltant d'un any. Si tots dos cònjuges estan d'acord i les proves són clares, hi ha un procés més ràpid davant l'arquebisbe. Et donem un pressupost definitiu que inclou les taxes del tribunal.

No. La pots demanar tu sola. El teu ex serà citat i podrà participar, oposar-se o no a comparèixer. La seva col·laboració agilitza el procés, però no és imprescindible.

Sí. Un cop signat, se sol·licita al jutjat civil que el reconegui com a efectiu i s'inscriu al Registre Civil. Els fills no es veuen afectats en cap cas: els seus drets i la seva filiació són els mateixos.

Sí. Moltes persones la sol·liciten anys després del divorci civil, per exemple quan volen tornar a casar-se a l'Església.

Són un contracte davant notari, abans o després de la boda, en el qual es tria el règim econòmic (separació de béns, comunió o participació) i es poden acordar com resoldre una possible ruptura. Donen tranquil·litat, sobretot si un dels dos té empresa, patrimoni familiar o fills d'una altra relació.

Són acords sobre compensacions, pensió o habitatge en cas de divorci, que el dret català permet pactar per endavant. Han de ser signats per escrit públic i, si es fan abans de la boda, almenys 30 dies abans. No poden perjudicar els drets dels fills. Et aconsellem perquè siguin vàlids i equilibrats.

No. Des de 2021 ja no existeix la incapacitació. Avui s'estableixen mesures d'ajuda proporcionades a les necessitats de la persona. Si encara pot decidir, idealment hauria de donar poder preventiu davant notari. Si no, es pot recórrer a la guarda de fet, a l'assistència o a la curatela.

L'assistència és la mesura més lleugera: la persona tria qui l'ajuda en determinats actes i conserva la seva capacitat. La curatela la fixa el jutge quan es necessita un suport més intens i continuat, amb representació només en els casos imprescindibles. La tutela queda avui reservada als menors.

Són un document signat per un notari on designes una persona de confiança que et representi si algun dia no pots decidir per tu mateix. Eviten un procediment judicial i garanteixen que es respecti la teva voluntat. Es firma mentre tens plena capacitat.

<a superior'id='scroll-top-link' class='avia-svg-icon avia-font-svg_entypo-fontello' data-av_svg_icon='up-open' data-av_iconset='svg_entypo-fontello' tabindex='-1' aria-hidden='true'> Desplaça't fins a la part superior